Demà farà 35 anys de la mort de Josep Maria Batista i
Roca. Patriota català, lluitador independentista.
Barcelona, 1895-Barcelona, 1978. Historiador, etnòleg i
polític. Aquest és el resum que en fa La Gran Enciclopèdia Catalana. Dels seus
intensos 83 anys, poca cosa més en diu.
De la seva amplíssima activitat social i política, n’explica
que fou l’“introductor de l'escoltisme als Països Catalans, i el 1927 fundà
l’organització dels Minyons de Muntanya”, que fou el “creador de l’agrupació
patriòtica Palestra (1930)” per acabar recordant que fou “promotor de l'
Anglo-Catalan Society” i que el “El 1940 fou secretari del Consell Nacional de
Catalunya”, del que més endavant seria el president.
Poca cosa més, en Batista i Roca continua molestant. És
un altre dels grans desconeguts que fan nosa a l’statu quo del nostre País.
Tota una intensa vida dedicada a la defensa de Catalunya,
des de la lluita contra la Dictadura de Primo de Rivera, el recolzament a
Francesc Macià quan proclama la República Catalana el 14 d'abril de 1931 o l’empresonament
en el vaixell Uruguai junt amb el president Companys per la seva participació
en el fets del 6 d'octubre de 1934 no compten, com tampoc que fou un nacionalista
que, abans de l’exili, a l’exili i de nou a Catalunya quan torna l’any 1976, va
dedicar la vida a l’expansió del seu pensament: ser català implica dignitat i
llibertat.
Tota la seva vida la va destinar a defensar i a estimar
Catalunya. Es mereix aquest oblit?
“El poble català era un poble moralment desfet, sense
columna vertebral; calia refer-ho tot”.
Josep Maria Batista i Roca
Josep Maria Batista i Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada