L'Estat s’ha anat preparant aquests últims anys, molt especialment el 2015, per fer front i al projecte separatista de Catalunya i derrotar-lo. Ho fa amb les millors eines que té, que ja li han demostrat la seva vàlua, com és la lluita en el camp de la intel·ligència. Els serveis de seguretat ens apliquen les tècniques d’operacions psicomediàtiques de manipulació de masses. El que s’anomena guerra psicològica. Els indicis són constants i aclaparadors. El problema greu, més que no pas el fet que la majoria de la població caigui en els seus paranys de manipulació i contrainformació, és més aviat que els dirigents dels procés, en tots els àmbits, hi caiguin.
Hi ha dos camps en què la presència d’aquesta planificació d’operacions psicològiques es aclaparadora i molt visible. Un és la creació i/o potenciació de partits, entitats i associacions contràries a la independència de Catalunya; un altre és el dels mitjans de comunicació. Molt especialment les televisions, ja que són, de bon tros, el mitjà més influent en l’opinió pública.
Algun exemple dels mitjans de comunicació. La cobertura mediàtica que ha tingut la CUP i els seus dirigents en tots els mitjans antiprocés -televisions, ràdios, diaris- tan catalans com espanyols. Mentre el seu discurs era contrari a la investidura de Mas i a la possibilitat de formar un govern de Junts pel Si, és a dir, del 27S a la nit fins a la investidura del nou President, la seva presència era aclaparadora. A tota hora i a tot arreu et trobaves unes declaracions de la CUP. Com si fossin la força política més important a Catalunya. Eren els que marcaven el temps polític amb el seu desgast constant de l’enemic número u de Madrid: Artur Mas. Ara ja no són tant necessaris, han desaparegut dels mitjans. Ara tant sols surten en noticies puntuals, però, curiosament, sempre en la mateixa direcció del missatge.
Un altre exemple. Aquest dimecres, Antena 3 TV informava en exclusiva sobre la connexió entre la CUP, Podemos i l'entorn d'ETA amb el règim de Nicolás Maduro i Veneçuela. Tot a partir d’unes imatges gravades a l’aeroport de Madrid-Barajas. Al vídeo ens mostraven Anna Gabriel, de la CUP, María José Aguilar, de Podemos, i Ignacio Gil de San Vicente, relacionat amb ETA, dirigint-se a un avió militar veneçolà per volar en direcció a Veneçuela. La gravació és de fa més d’un any, del desembre del 2014. ¿Per què l’Estat ha fet pública la gravació 13 mesos desprès? Perquè ara li interessa. És una peça més del seu joc.
La reacció del dirigents de la CUP ha estat fer broma del tema i riure's d’Antena 3 TV, com si la cosa no els afectés gaire. Greu error de percepció, de manca de realisme polític. ¿De debò els dirigents de la CUP que van anar a Veneçuela no eren conscients que pujant a un avió militar –que ha de demanar un permís especial per aterrar- serien gravats pels serveis d’informació? ¿Què utilitzarien la informació en benefici seu? Ja sé que ells, els dirigents, realment no hi donen importància a les seves bones relacions amb la Veneçuela de Maduro. Fins i tot alguns líders, no pas tots, expliquen orgullosos que són assessors econòmics de Maduro, i que el seu model de societat per a Espanya és la República bolivariana.
Són dos exemples de com els mitjans de comunicació estan al servei dels contraris a la independència. Hem entrat en la penúltima fase del procés de separació i hem de ser molt curosos en allò que fem i diem. No hem de subministrar a l’Estat més eines de les que ja té. Però encara més curosos hem de ser amb la informació que rebem. Com es fa sota una dictadura, de llegir entre línies i no creure’s tot el que ens diuen els experts.
“El feixista modern preferiria no utilitzar la violència. El seu mètode és enverinar els canals d'informació pública” Henry A. Wallace
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada